Una inundació a Java

Raden Saleh, 1865-75, Una inundació a Java

I plovia, plovia i plovia, i ningú sabia perquè, però seguia plovent sense cessar. Els homes del temps ja no sortien perquè no sabien que dir, les botigues de paraigües ja havien tancat per falta d’existències, la gent tenia peixos nedant pel menjador, els gats no baixaven de dalt l’armari, els nens jugaven a fer-se canoes, els cotxes ja no servien per res, els més emprenedors ja n’havien tret el negoci amb taules de surf, i els dies passaven i la pluja no parava. I fins a l’últim moment, quan encara ningú s’ho creia, ningú havia actuat. I fins l’últim moment, quan ja tenien l’aigua al coll, cap persona es va parar a pensar perquè ningú havia fet un vaixell enlloc de perdre el temps esperant. Perquè ningú havia actuat enlloc de mirar. Perquè tots havien estat perdent el temps enlloc de centrar-lo en el que hauria sigut important de debò, la supervivència.

Participació al relat conjunt d’octubre