Terra llaurada

 

I com cada matí, ella s’aixeca. I té la sensació d’estar vivint un caos. De que la seva vida sencera és un autèntic caos. Talment com si d’una granja caòtica es tractés, on cap dels animals canta a l’uníson. On no hi ha ordre. Com si cada animaló perdut i abatut es tractés d’un dels seus pensaments. No es deixen

regnar ni dominar. No es deixen controlar. Els hi agrada massa la llibertat.

 

Ella encara no s’ha rendit. Esta immersa en aquest món caòtic ansiosa de l’ordre i la pau. De la tranquil·litat. Enveja les seves amigues quan li diuen que les seves vides són avorrides. Aquest matí decideix que serà diferent, aquest matí vol de totes totes acabar amb això. Fa el que fa temps que ha de fer, però que no s’atrevia. Fa que el que sap que ha de fer, no el que realment vol fer. Agafa el telèfon, i marca el seu número.

Participació al relat conjunt de setembre